George Steiner Recordar el futur
Barcelona: Arcàdia, 2008 (Traducció Marc Rubio Rodón)
En aquest breu assaig George Steiner aborda la idea de modernitat en relació amb el temps, i es pregunta si el temps mateix ha canviat en el decurs de la història de la humanitat. Per respondre-hi, recorre a la cosmologia, la metafísica, la teologia i el pensament científic; enllaça amb la noció d’espai, amb els llocs atapeïts de memòria que constitueixen la nostra cultura, i acaba interrogant-nos sobre els ideals que han d’alimentar l’esperança que mira cap al futur.
Feu clic aquí per comprar el llibre a la llibreria en línia La Central-Museu d’Història de Barcelona.
EXTRACTES
«El que anomenem Europa va ser fruit de contínues migracions, pacífiques i bel·ligerants, econòmiques i socials, durant els segles turbulents posteriors a la caiguda de l’Imperi romà, que al seu torn era més permeable a les penetracions foranes, a les barreges ètniques, del que tendim a imaginar-nos.»
«Als bidonvilles que envolten París, als guetos de Bradford o als enclavaments turcs de l’est de Berlín, Descartes, Beethoven o Newton tenen molt probablement un futur fictici, irreal. Cada dia que passa, amb cada embarcació plena a vessar d’immigrants que transporta el seu infeliç carregament cap a les nostres velles platges, el problema s’aguditza.»
«Europa pot generar nous ideals per als seus joves? Pot oferir una alternativa al model nord-americà, un model sovint magníficament reeixit a casa però destructiu quan s’ha exportat? Què pot omplir el buit, l’avorriment mortal de les vides públiques i privades de milions d’adolescents? No conec cap resposta convincent. El declivi de la religió organitzada és evident. La política parlamentària és menyspreada. La incapacitat de les organitzacions d’una Europa unida per provocar interès, i ja no diguem entusiasme, entre els joves és gairebé ridícula. Aquesta conferència se celebra en un museu. L’únic que goso dir-los és això: el destí de la nostra antiga, cansada i estimada Europa depèn del fet que puguem convertir les lieux de mémoire en les lieux de la possibilité. Se’ns fa tard.»
